Història
La Fundació Guasch Coranty es constitueix per la voluntat i llegat que el matrimoni format pel Sr. Francesc Guasch Homs i la Sra. Emília Coranty Llurià van deixar, a la mort de la Sra. Coranty en 1929 per a l’alumnat de Belles Arts de Barcelona.
El Sr. Francesc Guasch Homs va néixer a la ciutat de Valls el 2 de febrer de 1861 i morí a Barcelona el 12 de setembre de 1923. Als 8 anys es traslladà a la ciutat de Tarragona i més tard residí a Barcelona amb els seus pares. De ben petit va mostrar una gran afecció per la pràctica artística, fet que el va portar a ingressar a l’Escuela Oficial de Bellas Artes de Barcelona, l’anomenada “Llotja”. Allí fou deixeble de Claudio Lorenzale i de Luis Rigalt, dels quals va aprendre “Dibujo del Antiguo y del Natural” i “Paisaje”. Va seguir els cursos de l’època, els anomenats “Colorido y Composición” amb Antonio Caba. Amb un afany de superació constant, es traslladà a Madrid l’any 1884 i entrà a l’Escuela de San Fernando de Madrid on estudià pintura, escultura i gravat. Va ser alumne del cèlebre paisatgista Carlos de Haes i hi va obtenir el premi anual de paisatge.
Va ser pensionat a Roma per la Diputació Provincial de Tarragona, on va executar algunes obres de mèrit. D’allí estant va retornar a Barcelona per unir-se en matrimoni amb Emília Coranty Llurià, que, com a artista guardonada, gaudia d’una borsa d’Estudi i de Viatge que li havia estat atorgada per la Diputació de Barcelona.
De retorn a Roma van fer viatges arreu d’Europa, fet que els donà una visió prou ampla i cosmopolita de la vida artística del moment, fins que una malaltia de Francesc Guasch els obligà a retornar a Barcelona, on fixaren la residència definitiva.
El Sr. Francesc Guasch fou nomenat tècnic dels museus artístics municipals i conservador del Museu de Belles Arts de Barcelona. Fou, a més d’artista pintor, col·laborador d’algunes revistes literàries de l’època, en les quals exercí la crítica artística.
La Diputació de Tarragona conserva en els seus salons algunes de les seves obres pictòriques.
Emília Coranty Llurià fou artista pintora i, alhora, professora de dibuix i de pintura de l’Escuela Superior de la Mujer. Acompanyà el seu marit en totes les tasques artístiques i formaren una parella unida al servei de l’art i de la cultura. Sobrevisqué uns anys al seu marit, fins el 18 de febrer de 1944, data en què morí.
La pràctica de la pintura, el contacte amb el món dels museus, l’exercici de la docència de l’art per part de Emília Coranty, el gaudiment de beques d’estudi que tant varen saber aprofitar, van ser l’estímul més determinant perquè tots dos fessin donació dels seus béns per afavorir les noves generacions d'artistes per ampliar els coneixements, com ells havien tingut l’oportunitat de realitzar.
D’aquesta manera, la Sra. Emília Coranty Llurià atorgà testament el dia 21 de març de l’any 1929, i un codicil el dia 24 d’abril del mateix any, on nomenava hereva universal a l’Escuela Oficial de Artes y Oficios Artísticos y Bellas Artes, de Barcelona. Imposà les condicions per crear una escola amb el nom d’Escuela de Arte Guasch Coranty i la constitució d’un Premio de Pintura Internacional Guasch Coranty, i designà encarregats per a la conservació dels béns i la seva aplicació als fins expressats a les següents persones: el director i el secretari de la referida escola; el president i el secretari de l’Acadèmia de Belles Arts; l’alcalde de Barcelona; el president de la Diputació de Barcelona; el president de la Junta de Museus de Barcelona; el cap del Negociat dels Museus i el director dels museus de Barcelona.
S’esdevenen, a partir d’aquest moment, un seguit d’actuacions, actes notarials, inspeccions i valoracions, ordres ministerials, resolucions i altres que seria feixuc incloure aquí. Atendrem als més rellevants, com ara: la resolució de la Dirección General de Bellas Artes, sección Fundaciones Benéfico Docentes; reconeix com a entitat legatària l’Escuela Superior de Bellas Artes de San Jorge de Barcelona, en data 23 d’octubre de 1946, de la qual deriva la nostra Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
L’Ordre ministerial de 23 de setembre de 1947 ratifica l’anterior resolució de la Dirección General de Bellas Artes.
El dia 21 d’octubre de 1958 es fa l’escriptura notarial de l’entrega de la finca del carrer Ciutat de Balaguer a la Fundació Guasch Coranty. El Sr. Frederic Marès Deulovol actuà com a representant de l’Escuela Superior de Bellas Artes de San Jorge de Barcelona i el Sr. Pere Llobet i Llobet ho fa com a administrador, en nom de la Fundació Guasch Coranty.
La finca del carrer Ciutat de Balaguer, 17, de la qual era propietari el matrimoni, era una torre amb un ampli jardí modernista, a Barcelona. Al bell mig del jardí hi havia un brollador damunt del qual emergia un àngel alat. Els arbustos, els arbres frondosos i les flors més diverses creaven un espai propici perquè, en aquell temps, força més solitari que avui, els alumnes de Belles Arts anessin a pintar paisatge. En aquell idíl·lic entorn, es construí més tard la nova seu de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. Aquest fet provocà a la Fundació una situació preocupant i de descontentament que l’obligà a fer una reclamació, per la via administrativa, prèvia a la judicial.
Per una sentència del Tribunal Suprem amb data 8 d’octubre de 1976, es reconeixia la propietat de la finca del carrer Ciutat de Balaguer, 17 a la Fundació Guasch Coranty.
Tots els directors de l’antiga Escuela Superior i tots els degans de l’actual Facultat de Belles Arts, amb el Sr. Miquel Llobet Ventats per part de la Fundació, mantingueren la reclamació per a una resolució justa, que no deixés sense efecte les disposicions testamentàries en favor de l’alumnat de Belles Arts de Barcelona.
Finalment, a part del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, els interlocutors van estar la Generalitat de Catalunya i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona –hereva de l’antiga Escuela Superior de Bellas Artes de San Jorge de Barcelona– i la Fundació Guasch Coranty.
La Universitat de Barcelona ha impulsat en tot moment les iniciatives del degans de la Facultat de Belles Arts. En aquest sentit, cal fer esment de l’actuació del Dr. Josep M. Bricall i del Dr. Antoni Caparrós Benedicto, exrectors de la Universitat de Barcelona que, junt amb l’equip deganal de la Facultat i la pròpia Fundació, van arribar a l’acompliment de la venda de la finca del carrer Ciutat de Balaguer 17 de Barcelona a la Generalitat de Catalunya el dia 15 de desembre de 1999.
Amb aquesta actuació finalitzava un llarg procés que durà uns setanta anys i va permetre, un cop satisfets els terminis estipulats de l’esmentada venda, la dotació a la Fundació Guasch Coranty d’un capital que ha fet possible l’atorgament de Beques per a la creació artística anuals per a l’alumnat de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, i la convocatòria d’un Premi de Pintura Internacional per a artistes titulats superios i menors de quaranta anys d'arreu, cada tres anys, tal com ho estableixen els Estatuts de la Fundació. Aquestes accions comportaren el nomenament, en el seu moment, del Sr. Miquel Llobet Ventats com a patró no nat de la Fundació.
Així mateix es traslladà la ubicació de la seu de la Fundació a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.